Parlour Song

No ha arribat a un mes en cartell. Tenia que estrenar-se a la Villarroel i es va fer al Goya on també la Verdú...va plegar sense pena ni gloria. La funció es allò que deien de l'aigua...insípida, incolora i inodora.

Res de res i ni el socorregut tema de les banyes i el sexe, dona "vidilla" a la funció.

Poc a dir. "Ni una mala palabra...ni una buena acción"...deia en Garcia.

De tot, el més trist es que aquesta funció es per obra i gracia de l'aposta del seu productor, el propi actor Negrí. No li ha sortit reeixida l'aposta encara que se li valora la seva valentia. La propera segur que si que li surt bé, allà estarem.

SAFE

El temps evoluciona i mentre llegim que en Stallone, està preparant una 5...o 6ena part d'en Rambo, un alumne avantatjat creix. Es en Jason Statham, que ja compartir pantalla amb el "iaio" Stallone als Mercenaris. Aquí dona vida a un (repetit) ex policia cansat de les corrupteles i que ha de protegir a una nena xinesa a la que la màfia rusa i xinesa de New York li volen fer la vida impossible per que al seu cap guarda una combinació de números. Com veieu tot arguments ja emprats però que ben cuinats i sense deixar aire als espectadors donen una bona diversió durant dues hores. Poc més a dir... Evasió, trets, cops i "justícia".

Apa....esperem als Mercenaris 2 de l'estiu....amb en Willis, Schwarzzenegger, Van Damme i Chuck Norris¡¡¡¡¡¡¡

Anem a fer cua?????

Burundanga

Es saludable per un país que durant anys ha estat sotmès a la tirania del terror, el poder entrar en un període on aquesta tirania  desaparegui i sense menysprear altres aspectes i conseqüències d'aquesta desaparició, es pugui comediar sobre aquest fet.

Es el cas de Burundanga on ETA forma part principal de la funció. Sense cap mena de dubtes, es d'aquelles funcions destinades a passar sense massa soroll i que acaben la temporada convertides en un gran èxit per l'acceptació del públic a uns plantejaments divertits al voltant del que sempre ha estat dramàtic.

La funció, amb un plantejament senzill, està ben lligada i estructurada. Tot i això, no es exagerat dir, que hi han dues funcions. Avanç i després de l'entrada en escena d'en Carles Canut. Tot ell omple l'escenari i no es una broma fàcil a la seva humanitat. Es un actor que fa bons als seus partenaires i dona a la funció dinamisme, profunditat i estructura. Ja sigui en un drama o en una comèdia, en Canut sempre ens dona aquest plus. Com ell a l'escena catalana ni han alguns més i sempre es de bon veure les seves actuacions.

Bona funció per distendrà i relaxar-se i riure sense complexes.

INCENDIS

Aquesta temporada, sembla bastant evident que hi hauran dos espectacles insignes, que son Agost i Incendis, després de la conclusió dels Miserables. Incendis. D'entrada accepto que soc reticent a funcions on la seva durada està per sobre de les dues hores, mes i quan es tracta d'una funció dramàtica. Penso que mantenir la tensió emocional amb un text especialment dur, més enllà de dues hores, es voler portar a l'espectador al límit de l'atenció i el interés.

En aquest cas, la proposta ens portava a 3h 15 minuts, que ja d'entrada dona respecte. Al final, va haver ressopo i van ser 3 hores 45 minuts.

La funció. Sota el meu criteri personal, pretendre que un text àrid, embolicat i dur com aquest, pugui mantenir l'atenció durant tres hores llargues de l'espectador es un supòsit agosarat. Certament el públic s'esforça en el intent, però a la funció, amb la seva durada inicial, li sobra una hora sense malmetre el contingut i el dramatisme del text.

Els actor. Especialment destacada es la feina de Clara Segura, que sargeix una creació convincent i profunda. El cas de Julio Manrique, sense desmereixer en vers a la Clara, si que dissona un xic, en especial en alguns quadres on surt la seva vesant més histriònica i excessiva. La resta del repartiment son merament d'acompanyament.

El text. La proposta que ens presenten porta a l'extrem les conseqüències de la guerra i de l'odi entre persones sovint d'una mateixa ètnia o país. Condensa tot el mal de la condició humana i situa en primer pla conceptes abstractes com l'odi, l'amor, la rencunia, el ressentiment, el perdó i l'oblit. Tots ells possibles protagonistes de tantes funcions teatrals com volguéssim representar.

Malgrat aquests aspectes menys lloables de l'obra que he expressat, sempre es lloable assistir a representacions que porten a l'escenari la feina de preparació que aquesta obra necessita.