sábado, 29 de septiembre de 2012

TOTAL RECALL

Aquesta es la viva demostració de que sovint, lamentablement massa sovint, els crítics de cinema son una colla de cantamanyanes i que les seves frustracions, manies i fòbies les transmeten a l'hora de fer les valoracions i crítiques d'una obra. Inclòs arribo a dubtar que moltes d'elles no estiguin fetes amb l'Ipaad a la falda des de casa, veient els "trailers".
Tenia una tasca feixuga aquesta pel.lícula, amb comparació amb l'original, que sense saber exactament perquè s'ha convertit en una obre de culte (caldrà revisar aquest concepte).
Per mi la valoració es molt bona, una atmosfera més a lo Blade Runner, on sempre plou i tot es fosc i un argumentari, ben lligat oferint variacions respecte a l'original que donen moltes possibilitats.
A tenir en compte en especial el final, donat els temps que vivim, la colònia, que està explotada i amenaçada contínuament per la metròpolis, aconsegueix la llibertat just avanç de ser envaïda per l’exèrcit opressor.....not coment.
Apa , agafeu les crispetes (de casa que estan molt cares) i al cinema que si agafeu un passi tipus Yelmo cines, per 5,5 € teniu pelis i el més d'octubre sessions de pel.lícules dels últims 9 mesos a 3€. NO HI HA EXCUSA.

 

TITANIC al nautic


Certament val la pena anar a aquest muntatge museístic del que està considerada la major desgracia en la navegació comercial. Tenia interès en poder veure el muntatge, més quan aquest estiu he pogut visitar el recent museu inaugurat a Belfast sobre el Titànic. A banda d'una diferencia obvia de dimensió, ja que allò es un museu on la proa del vaixell en dimensió real es la façana de l'edfici, aquesta es una mostra que incideix més en les diferents històries personal i els drames viscuts al voltant dels naufragi. Allà es una visió més general d'una societat, d'uns emprenedors, dels treballadors, de la creació del vaixell i del seu interior, passant per sobre en els fets més personals.

Un viatge al record de prop de dues hores, endollats a una audioguia i apa...anar fent.

RECFOMENABLE......crec que s'acaba ja.....

 

sábado, 22 de septiembre de 2012

Querida Matilde

Comèdia blanca, agradable, amb pretesos tocs dramàtics associats a les vides dels personatges, estranys però units per un fil argumental. Potser una mica forçats alguns moments, però agradables.
Destacar una sensació personal... 33 anys després del meu inici en el mon del teatre, em retrobo de vell nou amb Lola Herrera, i queda el gust de que per algunes persones...el temps passa més lentament. Esplèndida com a persona i actriu...podria aplicar el mateix raonament que vaig fer, fa alguns comentaris amb en Josep Maria Pou, quan surten a escena omplen i enfosqueixen als qui els envolten. Recomanable, sense masses pretensions.

Teatro para pájaros

Acceptant que la sala Villarroel, té una clara vocació de presentar obres de autors novells i cies en creixement, aquest muntatge  dels sevillans Histrión, no passa d'un exercici endogàmic del mon dels creadors, que passa amb més pena que gloria i quan acaba, et queda aquella sensació que et porta a dir....i??
Poc més a dir... Que és molt

Lincoln

Si algun qualificatiu es pot aplicar a aquesta pel.lícula és el d’excessiva. Te bones intencions, bona línia argumental, però a mesura que avança, agafa una deriva de fantasia excessiva que desvirtua el conjunt. En especial l'escena del tren. Sang a dojo, amb coreografia de Leone o Peckinpah, arrelentint les escenes de lluita. Bona sessió, amb regust poc dolç

martes, 18 de septiembre de 2012

Los Mercenarios 2

Si t’agraden les pel·lícules de soroll, trets i herois anabolitzants, sens cap mena de dubte Los Mercenarios 2 es una pel·lícula imprescindible. A banda, hi ha un fet que honra a tots els actors que participen. És la seva professionalitat. Amb l’edat que la majoria d’ells tenen, altres actors actuarien amb desgana. Aquí es nota que la pel·lícula està rodada amb tot d’interès i s’agraeix la sornegueria que entre ells es porten, enfotent-se de la seva edat i inclòs dels personatges que ells mateixos han representat en altres pel·lícules. Efectes reals i poc ordinador pel mig .
Que en Van Damm, amb un aspecte demacrat participi i ho faci tant bé es tot un detall, ara esperar una tercera part on només caldrà acabar de convèncer a Bronson, Clint Eastwood i Steve, Seagal. Seria la repera¡¡¡¡

viernes, 31 de agosto de 2012

Prometheus

Una "precuela" com ara està de moda dir i que no es més que la pel.lícula que aniria abans de una sèrie de ple.lícules i om pensa...perquè cony no varen començar per aquesta???
La pel.lícula compleix les expectatives i ens retorna a l'ambient del primer Allien. Molts bons efectes, ambientació espectacular i es manté la tensió argumental fins al final. Alguns detalls ens recorda la sèrie en especial el cap del robot (perquè l'hagi vist ja sap que vol dir) i el infantó allien del final.
Dues salvetats...
Algú pot explicar-me que dimonis es l'escena d'inici amb el alienígena junt al salt d'aigua?
No trobeu que el viatge final de la protagonista demana algun detall més?
No us avorrireu i fins i tot donen ganes de recuperar la sèrie Allien.