Sombras Tenebrosas

.

Un remake d'una sèrie americana, molt desconeguda aquí, tot i que vingui signada per en Tim Barton, no es cap garantia i si l'actor principal es en Johnny Depp, dona una mica de yuyu.

Una pel.lícula sense pena ni gloria, un entreteniment de diumenge tarda amb 4 crispetes. Allò que tenia que esdevenir una comèdia hilarant, deambula entre la nostàlgia i les escenes suposadament humorístiques massa preparades. No hi ha una línia que mantingui la rialla a la boca i sense acaba de decaure...llangueix suaument fins al final.

OBVIABLE....

Caixa Forum. Goya i Delacroix.

En els temps que corren, que t'ofereixin quelcom de franc sempra es un valor a tenir en compte. Si el que t'ofereixen a sobre es de la qualitat d'aquestes dues exposicions es quan el fet de perdre-les es imperdonable.

La primera i ja acabada...la de Delacroix. Una espectacular mostra de la feina d'aquest pintor on es poden veure algunes obres espectaculars i sovint amagades per la seva obra insigne de "La llibertat guiant al poble". Permet descobrir un pintor que està en la frontera amb el inici del impressionisme.

La segona, es un clàssic. Un bon recull de l'obra de Goya , amb "maja" inclosa i un exhaustiu recull de les postals pregravats en especial els desastres de la guerra, els capricis i tauromàquia. Mai està de més fer una revisió de la feina d'un home avançat al seu temps i maltractat per la seva època.

IMPRESCINDIBLES

MB3

Bona seqüela dels home de negre, mantenint la línia argumental de les dues anteriors. En aquest cop en Tommy Lee Jones té menys paper per raons obvies però es manté la diversió i els moments hilarants. Malgrat el que els gurus cinematogràfics diuen, es una pel·lícula molt recomanable i per aquells sensiblons del meu club....un final de traca.

Com diu un que jo conec....BO COLLONS¡

Celobert. Pou i Pou.

Es difícil actuar al costat d’en Josep Maria Pou,...bé al menys des de fora així ho sembla. Es un actor que omple tot l'escenari quan ell fa aparició, i no es una broma fàcil per la seva humanitat, es tant sols una apreciació objectiva. Ell desferma l'acció, la comèdia, el drama o la controvèrsia i fa rutlla l'obra.

Pocs son els actors que tenen aquesta capacitat i ell es un d'ells.

Celobert es el drama d'unes persones que durant anys avant posen el seu egoisme als sentiments i passats uns anys s'adonen del que han deixat escapar i el que es mes greu del que ja no poden recuperar.

Bona representació amb un Pou pletòric amb un paper de persona feta a si mateix i que arribat al estadi final de la vida procura recuperar allò que no va saber mantenir. Esplèndida la seva posta en escena. Roser Camí es l'actriu que li dona resposta i tot i la bona predisposició, en ocasions queda un xic poc creïble.

Cap problema en recomanar-la.