Misión Imposible el protocolo fantasma

Bé, pel.licula sense misteris. Saps que vas a veure, et donen el que vas a veure i surts content perquè has vist el que volies veure. Poc problema. Això si, si t'agraden aquesta mena de pel·lícules, aquí t'enganxen des de que comença i et deixen al final. Acció trepidant, emocions, trets, soroll i diversió a parts iguals.
Deixa’t portar per la fantasia i gaudeix sense més aspiracions. Adrenalina en estat pur, que també toca.
RECOMANABLE.

Maison 225

Per la puríssima, varem fer país. Feia temps que desitjava conèixer el nostre bressol, el Canigó, el Rosselló i el Conflent. I aquest aqüeducte de la puríssima ha donat l'oportunitat. Com aquest blog es de recomanacions, no m'extendré amb els aspectes lúdics de l'excursió, tant sols dir que fer la "pujadeta" fins a Sant Martí de Canigó està plenament justificada encara que només sigui per l'acolliment que se’t dona per part del monestir i per la pau que destil·la el lloc prop del cel. I avanç de la recomanació, certificar un fet que sempre que passo la frontera em genera fins i tot un cert sentiment de vergonya. Es l'abrandament amb el que les gents de les terres de la Catalunya nord defensen el seu patrimoni lingüístic i cultural. Els poc miraments que tenen en mostrar la senyera per tot arreu, per fer honor dels seus orígens i de la seva cultura. Es un fet que sempre m'enorgulleix i em dona que pensar, quan aquí sembla que no donem mostres del nostre patriotisme per por que el veí es senti ofès. Una mostra, en el diari comarcal, a primera plana sencera un titular amb un mapa de Catalunya: "Camí de l’ independència". Es senzill, estan esperant que FEM¡¡¡
Amaguem la bandera....la recomanació es:

A Prades, per allotjar-se hi ha una fonda, que s'anomena Maison 225, que es una casa al poble, dirigida per una parella d'encantadors britànics on us trobareu com a casa. Recomanable la suite amb vistes al Canigó i una "saleta" solejada on veure l'arribada de la nit mirant el Canigó nevat. Esmorcar de 4 forquilles i servei acurat, net i econòmic. Ho trobareu a la seva web http://www.225prades.com/

La Conspiración de Robert Redford

Així es ven aquesta pel.licula, ambientada en els fets posteriors a l’assassinat del president Lincoln. Un "thriller" americà ben vestit, ben dirigit i ben ambientat. Bones interpretacions dels actors principals i tensió argumental fins a la fi de la pel.licula que manté el interés sense decaure.
Potser trobo a faltar una mica més d’aprofundiment amb el comportament dels jutges o les raons dels condemnats.
Bona pel.licula de diumenge la tarda. Després de 30 anys des de que es va endur l'oscar per "Gent corrent", només 8 pel.licules ha dirigit. Potser arriba massa tard en Redford a la direcció en exclusivitat? Ja veurem si el temps en permet gaudir massa més de la seva posició amb la càmera.
RECOMENABLE

Splenda, esplendit

Com qui no vol la cosa, em varen caure a les mans unes entrades per la posada de llarg del nou espectacle d'en Mag Lari. Personalment, fora de les seves intervencions televisives, mai havia tingut l'ocasió de assistir a cap espectacle. D'entrada, pagar per veure un espectacle d'aquesta mena i paga 30 € es fa una mica de pujada, però si es de franc... i cap allà que me’n vaig.
Certament, es un espectacle com anuncien, amb estil de les Vegas. Es aquesta mena d’espectacles que veiem per la TV fent aparèixer coses, tallant persones i amb gran rebombori. En aquest cas, a banda dels números que son divertits i espectaculars, afegir un grup de ballarins-col.laboradors, que embolicats amb una banda sonora de Michael Jackson, ja sabem que en Lari es un devot admirador, fan de l'espectacle un conjunt molt agradable i divertit.
Si a sobre fa participar al públic ja està tot fet. A millorar... els diàlegs entre números i els "chistes" alguns una mica desangelats.
RECOMENABLE per aquestes festes nadalenques...això si, pares, prepareu la cartera.

DON GIOVANNI A PALAMOS. PALAMOS DIGITAL UN BLUFF.

El passat dia 7, vaig assistir als cinemes Arinco-Kyton de Palamós a l'estrena de la temporada del teatre de l'òpera de Milà. La funció era  Don Giovanni i suposadament s'emitia en HD. El cert es que la sonorització i la imatge no era la més adequada, però desprès de 3 o 4 mini talls d’àudio, la funció va tirar endevant. Quan faltaven 5 minuts d'òpera, després de la mort de Don Giovanni, en el número final, es va tallar la connexió i ens van deixar sense el final i sense l'aparició dels artistes a escena. Un nyap de collons¡ Com  a única explicació es va dir que la senyal es va tallar i apa, cap a casa, sense més. Considerant que l'entrada tenia un cost elevat per lo que ens van oferir, si a sobre et tallen la funció, es simplement inadmissible.

No vaig rebre ni cap explicació ni cap oferiment de compensació pel desastre, serveixi aquest escrit com a dret al pataleig i a la critica d'empreses sense mitjans que volen fer coses per lo que no estan preparades.

Palamos digital, no és una empresa seriosa, es tant sols una cortina de fum, moltes coloraines i poc més.

CERTIFICAR A BANDA... QUE A TOTHOM LI VA SEMBLA LA MAR DE BÉ... AL.LUCINANT¡¡¡¡

CONCHA AL GOYA

Un nou cas del que no hi ha que fer quan es va a veure un espectacle. Ni pensant que es tenen tots els arguments, valorar el que no s'ha vist. D'entrada anar a veure a la Concha Velasco, no estaria dins de la meva llista de preferències teatrals. Tant sols el fet que vingués dirigida per en Josep Mª Pou em donava certa credibilitat a un producte que temia s'ajustés massa als gustos... "mesetarios".

Cal entonar el "mea culpa", perquè l'espectacle vist al Goya es un compendi de teatre pur en esencia, de diàleg despullat de floritures i de com una senyora de 72 anys pot recrear en dues hores part de la seva extensa vida professional, amb sentiment, amb emoció, amb comèdia, amb drama, amb força, amb música, però sobre tot amb connexió amb la platea.

Es evident que la veu que té, ja no li permet masses artifics cantant, però la seva forma de transmetre amb la paraula, encara guarda tota la seva essència.

No ser on cal anar a picar, però un  Tenorio amb en Pere Arquillué i la Concha Velasco, faria enfonssar el teatre.

Quina diferencia de connexió, com deiem amb el Sr. Conte. Que senzill es dir bona tarda Barcelona...

PAOLO CONTE A L'AUDITORI

Amb l'aforament completament exhaurit  i amb un públic amb ganes de deixar-se guanyar avanç de començar, es va presentar Paolo Conte amb una orquestra de deu components repartits entre corda, metall i percusió. Avanç de res m'agradaria començar per aquesta orquestra, que anomeno així per no desmereixa.la anomenant-la banda. Certament espectacular, no solsament amb el treball coral, sino amb les individualitats. Seria injust destacar algun component, però l'acordeonista, el violinista i els "guitarres", realment espectaculars.

Com haureu adivinat, parlar d'un concert d'en Paolo Conte, començant per l'orquestra, vol dir alguna cosa.

Certament els anys no pasen en va, tot i que després d'una primera part sense masses emocions, a la segona es va entonar una mica. Mes arrossegador que mai en el su cantar, va anar desgranant cada una de les peces, espectacularment arropat per la banda. Un concert que en poques i comptades ocasions va aconseguir realment connectar amb el públic. Un parell de "bis" per contracte i apa, cap a casa.

Ni un bona nit ni un adeu, ni una sola frase de complicitat amb la gent que havia pagat entre 40 i 1100 € per anar a veure'l. Feina feta, feina cobrada. Com deia aquell, "ni una mala palabra, ni una buena acción".

Es una llàstima...suposo que quan en Paolo s'arrosegava per clubs de mala mort ell i el seu piano, de ben segur li agradava l'escalfor de la gent i s'apropava, l'edat tot ho canvia.
Tot i així calia anar perqué no ser si hi hauran masses més ocasions...