PAOLO CONTE A L'AUDITORI

Amb l'aforament completament exhaurit  i amb un públic amb ganes de deixar-se guanyar avanç de començar, es va presentar Paolo Conte amb una orquestra de deu components repartits entre corda, metall i percusió. Avanç de res m'agradaria començar per aquesta orquestra, que anomeno així per no desmereixa.la anomenant-la banda. Certament espectacular, no solsament amb el treball coral, sino amb les individualitats. Seria injust destacar algun component, però l'acordeonista, el violinista i els "guitarres", realment espectaculars.

Com haureu adivinat, parlar d'un concert d'en Paolo Conte, començant per l'orquestra, vol dir alguna cosa.

Certament els anys no pasen en va, tot i que després d'una primera part sense masses emocions, a la segona es va entonar una mica. Mes arrossegador que mai en el su cantar, va anar desgranant cada una de les peces, espectacularment arropat per la banda. Un concert que en poques i comptades ocasions va aconseguir realment connectar amb el públic. Un parell de "bis" per contracte i apa, cap a casa.

Ni un bona nit ni un adeu, ni una sola frase de complicitat amb la gent que havia pagat entre 40 i 1100 € per anar a veure'l. Feina feta, feina cobrada. Com deia aquell, "ni una mala palabra, ni una buena acción".

Es una llàstima...suposo que quan en Paolo s'arrosegava per clubs de mala mort ell i el seu piano, de ben segur li agradava l'escalfor de la gent i s'apropava, l'edat tot ho canvia.
Tot i així calia anar perqué no ser si hi hauran masses més ocasions...