ES CAR EL TEATRE??

Sovint, el fet que vagi a varies inclòs moltes funcions de teatre, fa que rebi alguns comentaris sobre el cost que suposa poder fer-ho. Per suposat, anar al teatre es car, molt més que el cinema, per exemple. Això comparant entrada per entrada. Ara, jo us faré una reflexió i una invitació.
La reflexió es que es valori la feina del teatre en ver a la feina del cinema, no el cost que representa portar al efecte cada una de les obres, sinó la feina que representa pels actors teatrals, el posar-se al judici públic cada una de les funcions que puja el teló tinguin 1000 espectadors o 10 com a mi m'ha passat anar a funcions on estàvem en família.
La invitació es per desmentir el considerat preu alt del teatre.
Us invito a fer-vos mecenes del teatre Romea. Ser mecenes d'or comporta un cost de 380,00 € anuals i com a contrapartida a banda de la satisfacció de ajudar a mantenir el teatre català, hi han dues entrades per cada una de les funcions dels teatres Romea, La Villarroel, Goya i Comtal, a banda de diferents activitats, tallers i conferències sempre interessants.
Si feu números veureu que ja no hi ha diferència amb el cinema, això si, sense crispetes.

El apagón

Aquestes festes nadalenques, he aprofitat per anar a veure una funció que s'acabava al teatre Comtal. Tot i que ja està fora de cartellera, voldria a banda de fer un petit comentari, fer una reflexió. La funció es el típic vodevil amb portes, situacions s grotesques, equivocs i ja està. Apreciar l’intel·ligent us del llum per fer "el apagón" de forma que quan es suposa que no hi ha llum, l'escenari està amb llum i els actors han d'actuar com si ho fessin a les fosques.
Entretinguda i blanca.
El comentari ve amb la següent apreciació que he pogut sentir en diverses funcions que venen diguem, de "las españas". Independentment de la qualitat i la bona feina o no dels actors, el teatre que es fa fora de casa, te un aire molt diferent al que a Catalunya agrada. Sovint son funcions on els actors sobre actuen i la seva feina es molt artificial, sobre tot quan  es tracta de comèdies i vodevils, cosa que no passa en la comèdia catalana on tot sembla com més natural.
M'agradaria conèixer la vostre opinió.

Inmortals

Més efectes especials i manipulació informàtica, Photoshop i més coses, efectes tendents a donar-li un aire de còmic, com ja s'ha fet amb Beowoulf o 300. A banda d'aquestes consideracions, acció, soroll, morts, sang i fetge...potser una mica massa i la lluita entre els deus, els humans i els titans en un suposat inici de la civilització en terres hel·lenes.
Més entreteniment, més crispetes i més coca cola. ja veieu que poques complicacions que la vida ja en les porta de franc.
Una mica de Teletienda, els cinemes Yelmo, d'allà on siguin, "baratos", molt "baratos" i si agafes el pac cap de setmana que son 8 entrades que durant 8 setmanes, molt més "baratos". A tenir en compte a l'hora de triar cinema. Les crispetes, això si, cares de collons, un pack crispetes més coca cola, mida més petit, costa més car que l'entrada del cinema,

Sherlock Holmes

Després de temps d'esperar a questa segona part, ja sabem que ara amb els trailers promocionals l'espera es fa llarga, arriba la continuació d'en Sherlock Holmes, amb entre altres, la presència del malvat dolentíssim d'en Moriarti i la "Millenium" Naomi Rapace. Bé una bona pel.licula, com deia la meva iaia, de lladres i serenos. Acció, efectes especial (que no faltin) una mica de “socarroneria”, humor fi i tot ben preparat per la tercera part. Haurà mort en Moriarti????
Un bon exercicis d'entreteniment, crispetes i coca cola
Sabeu, segueixo estan enganxat a la versió en sèrie televisiva d'en Jeremy Bret, un Sherlock com cal.

2012 BON ANY PER TOTHOM

Comença un nou any ple d'il.lusions, desitjos i esperances....una mica monya? Si però a vegades toca.

Es bo començar l'any amb música i ja comença a ser una tradició, fer ho a la Jazz cava de Terrassa, on sempre, la tarda del dia 1 de gener, s'acostuma a oferir un concert de jazz-amable, i que sempre presenta o un dels grups reconeguts del país o un grup-puzzle, format per músics destacats de les formacions que omplen el país de bona música.

En aquest cas, sota el nom de Campanades Jazz Band, ens van muntar un sextet espectacular amb noms destacats com el mestre Josep Mª Farràs, el contrabaix Artur regada de la Vella, l'Oscar Font, trombó de la Locomotora, Oriol Romaní reputadíssim clarinetista, Adrià Font a la bateria, com des de fa 35 anys i Federico Mazzanti, a qui desconeixia i que em va causar una gran sorpresa per la seva sobrietat al piano.

Música a dojo, fent un recorregut per els ritmes més animats del jazz des de el ragtime, fins a espirituals, tot amanit amb els tocs d'humor de l'Oscar Font i les seves divertides adaptacions en català dels clàssics.

La jazz cava es un espai que sobte per la seva confortabilitat i on anar a prendrà una copa i sentir bona música es un tot un i que sovint es dels llocs oblidats a l'hora de les recomanacions de lleure... potser ja els hi va be ... jajajaja.

El cert es que sempre es un plaer anar-hi.

A millorar... podrien fer “mojitos i caipirinhas” i les entrades per caixer o internet seria una millora interessant.