Janis Ian a la sala Apolo

Aquesta setmana en varen invitar a un concert a la sala Apolo. Un concert al que vaig anar sense saber ni on ni que anava a veure. Arribat a la porta, i vistes les entrades...seguia sense saber qui dimonis anava a veure.

La primera sorpresa va ser que una sala on habitualment toca gent "peluda", DJ's de fama o salseros incorruptes, a la cua el mes jove podia ser el meu pare, en pau descansi, bé potser exagero, el meu germà...gran i això ja em va fer sospitar que de "peluts" i soroll en tindríem poc.

Un cop acomodats en la sala, cada un on va voler o poder i després d'una hora d'espera, en un escenari nu, només guarnits amb unes senzilles flors i dues guitarres, va aparèixer la cantant. Es clar, si el públic estava mes proper al Inserso que al carnet Super 3, era d'esperar que la cantant seria de la generació.

Així mateix, una senyora propera als 60 anys que lluïa una enorme escarola grisa on fa anys va lluir una perruca "Jackson five negre" i sommi, entre l’especiació de la "clientela", que semblava ser, que ells si sabien que anaven a veure.

Bé, la conyeta ha estat divertida. A ser sincer per tenir 60 anys, la veu en qualitat i claredat es espectacular, tot i que es clar, la potència , de la que dubto mai hagi estat una superdotada , s'enrresenteix.

Dues parts de 45 minuts, tres visos i un continuo "feed back" amb el públic, això si amb anglès-americà, tot i que suficientment clar i entenedor...bé per mi una mica.

Un reguitzell de cançons que ens evoquen el folk americà, cançons suaus, d'aquelles que es xiuxiuejant a cau d'orella i una hemorràgia de sentiments i vivències.

Poques llicències a la galeria a banda d'alguns sols de guitarra "blusistics" i una cançó final a pel sense micro.

Tot i ser desconeixedor de la seva carrera i obra, fora d'un "gran hit", crec que l’únic, el concert no es va fer angoixós i va anar passant suau.

Potser en la discografia d'aquesta senyora, hi han temes una mica més rítmics però també potser volgudament, la seva tour es sensible i suau.

D'aquella generació, ens van arribar altres músics, Joan Baez, Dylan, PeterPaul & Mary, on el folck i la protesta era el fil argumental i ella no ha destacat tant com els anomenats....tot i que ha arribat fins aquí....

Bon regust, però no vaig sortir amb la necessitat de comprar la seva discografia.