Es saludable per un país que durant anys ha estat sotmès a la tirania del terror, el poder entrar en un període on aquesta tirania desaparegui i sense menysprear altres aspectes i conseqüències d'aquesta desaparició, es pugui comediar sobre aquest fet.
Es el cas de Burundanga on ETA forma part principal de la funció. Sense cap mena de dubtes, es d'aquelles funcions destinades a passar sense massa soroll i que acaben la temporada convertides en un gran èxit per l'acceptació del públic a uns plantejaments divertits al voltant del que sempre ha estat dramàtic.
La funció, amb un plantejament senzill, està ben lligada i estructurada. Tot i això, no es exagerat dir, que hi han dues funcions. Avanç i després de l'entrada en escena d'en Carles Canut. Tot ell omple l'escenari i no es una broma fàcil a la seva humanitat. Es un actor que fa bons als seus partenaires i dona a la funció dinamisme, profunditat i estructura. Ja sigui en un drama o en una comèdia, en Canut sempre ens dona aquest plus. Com ell a l'escena catalana ni han alguns més i sempre es de bon veure les seves actuacions.
Bona funció per distendrà i relaxar-se i riure sense complexes.
