Prometheus

Una "precuela" com ara està de moda dir i que no es més que la pel.lícula que aniria abans de una sèrie de ple.lícules i om pensa...perquè cony no varen començar per aquesta???

La pel.lícula compleix les expectatives i ens retorna a l'ambient del primer Allien. Molts bons efectes, ambientació espectacular i es manté la tensió argumental fins al final. Alguns detalls ens recorda la sèrie en especial el cap del robot (perquè l'hagi vist ja sap que vol dir) i el infantó allien del final.

Dues salvetats...

Algú pot explicar-me que dimonis es l'escena d'inici amb el alienígena junt al salt d'aigua?

No trobeu que el viatge final de la protagonista demana algun detall més?

No us avorrireu i fins i tot donen ganes de recuperar la sèrie Allien.

El caballero oscuro

Magnífica tercera part del Batman d'en Nolan. Una pel.lícula compacta, des de principi a fi amb més de 3 hores de durada que passen com si rés, al menys pels afeccionats a aquest gènere. Acció a grapats, bons efectes i una bona llaçada de l'argument amb les dues pel.lícules precedents. Tot i que es diu que és la última...l'aparició del "noi meravelles" deixa les portes més que obertes.

Recomano, via you tube no es difícil, recuperar alguns d'aquelles sensacionals episodis del Batman televisiu amb les onomatopeies dels cops en pantalla, tot un "gustasso".

Sombras Tenebrosas

.

Un remake d'una sèrie americana, molt desconeguda aquí, tot i que vingui signada per en Tim Barton, no es cap garantia i si l'actor principal es en Johnny Depp, dona una mica de yuyu.

Una pel.lícula sense pena ni gloria, un entreteniment de diumenge tarda amb 4 crispetes. Allò que tenia que esdevenir una comèdia hilarant, deambula entre la nostàlgia i les escenes suposadament humorístiques massa preparades. No hi ha una línia que mantingui la rialla a la boca i sense acaba de decaure...llangueix suaument fins al final.

OBVIABLE....

Caixa Forum. Goya i Delacroix.

En els temps que corren, que t'ofereixin quelcom de franc sempra es un valor a tenir en compte. Si el que t'ofereixen a sobre es de la qualitat d'aquestes dues exposicions es quan el fet de perdre-les es imperdonable.

La primera i ja acabada...la de Delacroix. Una espectacular mostra de la feina d'aquest pintor on es poden veure algunes obres espectaculars i sovint amagades per la seva obra insigne de "La llibertat guiant al poble". Permet descobrir un pintor que està en la frontera amb el inici del impressionisme.

La segona, es un clàssic. Un bon recull de l'obra de Goya , amb "maja" inclosa i un exhaustiu recull de les postals pregravats en especial els desastres de la guerra, els capricis i tauromàquia. Mai està de més fer una revisió de la feina d'un home avançat al seu temps i maltractat per la seva època.

IMPRESCINDIBLES

MB3

Bona seqüela dels home de negre, mantenint la línia argumental de les dues anteriors. En aquest cop en Tommy Lee Jones té menys paper per raons obvies però es manté la diversió i els moments hilarants. Malgrat el que els gurus cinematogràfics diuen, es una pel·lícula molt recomanable i per aquells sensiblons del meu club....un final de traca.

Com diu un que jo conec....BO COLLONS¡

Celobert. Pou i Pou.

Es difícil actuar al costat d’en Josep Maria Pou,...bé al menys des de fora així ho sembla. Es un actor que omple tot l'escenari quan ell fa aparició, i no es una broma fàcil per la seva humanitat, es tant sols una apreciació objectiva. Ell desferma l'acció, la comèdia, el drama o la controvèrsia i fa rutlla l'obra.

Pocs son els actors que tenen aquesta capacitat i ell es un d'ells.

Celobert es el drama d'unes persones que durant anys avant posen el seu egoisme als sentiments i passats uns anys s'adonen del que han deixat escapar i el que es mes greu del que ja no poden recuperar.

Bona representació amb un Pou pletòric amb un paper de persona feta a si mateix i que arribat al estadi final de la vida procura recuperar allò que no va saber mantenir. Esplèndida la seva posta en escena. Roser Camí es l'actriu que li dona resposta i tot i la bona predisposició, en ocasions queda un xic poc creïble.

Cap problema en recomanar-la.

Parlour Song

No ha arribat a un mes en cartell. Tenia que estrenar-se a la Villarroel i es va fer al Goya on també la Verdú...va plegar sense pena ni gloria. La funció es allò que deien de l'aigua...insípida, incolora i inodora.

Res de res i ni el socorregut tema de les banyes i el sexe, dona "vidilla" a la funció.

Poc a dir. "Ni una mala palabra...ni una buena acción"...deia en Garcia.

De tot, el més trist es que aquesta funció es per obra i gracia de l'aposta del seu productor, el propi actor Negrí. No li ha sortit reeixida l'aposta encara que se li valora la seva valentia. La propera segur que si que li surt bé, allà estarem.