sábado, 14 de enero de 2012

Inmortals

Més efectes especials i manipulació informàtica, Photoshop i més coses, efectes tendents a donar-li un aire de còmic, com ja s'ha fet amb Beowoulf o 300. A banda d'aquestes consideracions, acció, soroll, morts, sang i fetge...potser una mica massa i la lluita entre els deus, els humans i els titans en un suposat inici de la civilització en terres hel·lenes.
Més entreteniment, més crispetes i més coca cola. ja veieu que poques complicacions que la vida ja en les porta de franc.
Una mica de Teletienda, els cinemes Yelmo, d'allà on siguin, "baratos", molt "baratos" i si agafes el pac cap de setmana que son 8 entrades que durant 8 setmanes, molt més "baratos". A tenir en compte a l'hora de triar cinema. Les crispetes, això si, cares de collons, un pack crispetes més coca cola, mida més petit, costa més car que l'entrada del cinema,

Sherlock Holmes

Després de temps d'esperar a questa segona part, ja sabem que ara amb els trailers promocionals l'espera es fa llarga, arriba la continuació d'en Sherlock Holmes, amb entre altres, la presència del malvat dolentíssim d'en Moriarti i la "Millenium" Naomi Rapace. Bé una bona pel.licula, com deia la meva iaia, de lladres i serenos. Acció, efectes especial (que no faltin) una mica de “socarroneria”, humor fi i tot ben preparat per la tercera part. Haurà mort en Moriarti????
Un bon exercicis d'entreteniment, crispetes i coca cola
Sabeu, segueixo estan enganxat a la versió en sèrie televisiva d'en Jeremy Bret, un Sherlock com cal.

lunes, 2 de enero de 2012

2012 BON ANY PER TOTHOM

Comença un nou any ple d'il.lusions, desitjos i esperances....una mica monya? Si però a vegades toca.
Es bo començar l'any amb música i ja comença a ser una tradició, fer ho a la Jazz cava de Terrassa, on sempre, la tarda del dia 1 de gener, s'acostuma a oferir un concert de jazz-amable, i que sempre presenta o un dels grups reconeguts del país o un grup-puzzle, format per músics destacats de les formacions que omplen el país de bona música.
En aquest cas, sota el nom de Campanades Jazz Band, ens van muntar un sextet espectacular amb noms destacats com el mestre Josep Mª Farràs, el contrabaix Artur regada de la Vella, l'Oscar Font, trombó de la Locomotora, Oriol Romaní reputadíssim clarinetista, Adrià Font a la bateria, com des de fa 35 anys i Federico Mazzanti, a qui desconeixia i que em va causar una gran sorpresa per la seva sobrietat al piano.
Música a dojo, fent un recorregut per els ritmes més animats del jazz des de el ragtime, fins a espirituals, tot amanit amb els tocs d'humor de l'Oscar Font i les seves divertides adaptacions en català dels clàssics.
La jazz cava es un espai que sobte per la seva confortabilitat i on anar a prendrà una copa i sentir bona música es un tot un i que sovint es dels llocs oblidats a l'hora de les recomanacions de lleure... potser ja els hi va be ... jajajaja.
El cert es que sempre es un plaer anar-hi.
A millorar... podrien fer “mojitos i caipirinhas” i les entrades per caixer o internet seria una millora interessant.

martes, 27 de diciembre de 2011

Misión Imposible el protocolo fantasma

Bé, pel.licula sense misteris. Saps que vas a veure, et donen el que vas a veure i surts content perquè has vist el que volies veure. Poc problema. Això si, si t'agraden aquesta mena de pel·lícules, aquí t'enganxen des de que comença i et deixen al final. Acció trepidant, emocions, trets, soroll i diversió a parts iguals.
Deixa’t portar per la fantasia i gaudeix sense més aspiracions. Adrenalina en estat pur, que també toca.
RECOMANABLE.

sábado, 24 de diciembre de 2011

Maison 225

Per la puríssima, varem fer país. Feia temps que desitjava conèixer el nostre bressol, el Canigó, el Rosselló i el Conflent. I aquest aqüeducte de la puríssima ha donat l'oportunitat. Com aquest blog es de recomanacions, no m'extendré amb els aspectes lúdics de l'excursió, tant sols dir que fer la "pujadeta" fins a Sant Martí de Canigó està plenament justificada encara que només sigui per l'acolliment que se’t dona per part del monestir i per la pau que destil·la el lloc prop del cel. I avanç de la recomanació, certificar un fet que sempre que passo la frontera em genera fins i tot un cert sentiment de vergonya. Es l'abrandament amb el que les gents de les terres de la Catalunya nord defensen el seu patrimoni lingüístic i cultural. Els poc miraments que tenen en mostrar la senyera per tot arreu, per fer honor dels seus orígens i de la seva cultura. Es un fet que sempre m'enorgulleix i em dona que pensar, quan aquí sembla que no donem mostres del nostre patriotisme per por que el veí es senti ofès. Una mostra, en el diari comarcal, a primera plana sencera un titular amb un mapa de Catalunya: "Camí de l’ independència". Es senzill, estan esperant que FEM¡¡¡
Amaguem la bandera....la recomanació es:

A Prades, per allotjar-se hi ha una fonda, que s'anomena Maison 225, que es una casa al poble, dirigida per una parella d'encantadors britànics on us trobareu com a casa. Recomanable la suite amb vistes al Canigó i una "saleta" solejada on veure l'arribada de la nit mirant el Canigó nevat. Esmorcar de 4 forquilles i servei acurat, net i econòmic. Ho trobareu a la seva web http://www.225prades.com/

La Conspiración de Robert Redford

Així es ven aquesta pel.licula, ambientada en els fets posteriors a l’assassinat del president Lincoln. Un "thriller" americà ben vestit, ben dirigit i ben ambientat. Bones interpretacions dels actors principals i tensió argumental fins a la fi de la pel.licula que manté el interés sense decaure.
Potser trobo a faltar una mica més d’aprofundiment amb el comportament dels jutges o les raons dels condemnats.
Bona pel.licula de diumenge la tarda. Després de 30 anys des de que es va endur l'oscar per "Gent corrent", només 8 pel.licules ha dirigit. Potser arriba massa tard en Redford a la direcció en exclusivitat? Ja veurem si el temps en permet gaudir massa més de la seva posició amb la càmera.
RECOMENABLE

Splenda, esplendit

Com qui no vol la cosa, em varen caure a les mans unes entrades per la posada de llarg del nou espectacle d'en Mag Lari. Personalment, fora de les seves intervencions televisives, mai havia tingut l'ocasió de assistir a cap espectacle. D'entrada, pagar per veure un espectacle d'aquesta mena i paga 30 € es fa una mica de pujada, però si es de franc... i cap allà que me’n vaig.
Certament, es un espectacle com anuncien, amb estil de les Vegas. Es aquesta mena d’espectacles que veiem per la TV fent aparèixer coses, tallant persones i amb gran rebombori. En aquest cas, a banda dels números que son divertits i espectaculars, afegir un grup de ballarins-col.laboradors, que embolicats amb una banda sonora de Michael Jackson, ja sabem que en Lari es un devot admirador, fan de l'espectacle un conjunt molt agradable i divertit.
Si a sobre fa participar al públic ja està tot fet. A millorar... els diàlegs entre números i els "chistes" alguns una mica desangelats.
RECOMENABLE per aquestes festes nadalenques...això si, pares, prepareu la cartera.