Presentada com l'estrena del nou director artístic del teatre, Llum de guàrdia presenta la desestructuració de la vida d'uns personatges triats un dia per ser grans i que les circumstàncies no els hi permet arribar al seu somni. Amb una presentació efectista, sense solució de continuïtat, les escenes passen amb velocitat i els diàlegs mantenen sempre viva l'espurna de la funció. Potser les expectatives eren massa elevades i també les pretensions de fer surar els fantasmes personals, però només s'aconsegueix presentar un mostrari de possibles fantasmes i es troba a faltar una mica d’aprofundiment en ells.
Divertida comèdia que fa passar un estona entretinguda amb moments àlgids com son el joc de mans amb les cendres de la difunta mare o els moments en el taxi.
Destacar a Cristina Genbat un xic sobreactuada i el peculiar "catanglish" d'Andrew Tarbet.
Com a dubte, després de "Coses que dèiem avui", aquesta funció, amb un repartiment cuasi igual, té un "so" molt similar. Potser es el principi d'una sonoritat "Manrique", tan sols esperar que no passi com amb un altre sonoritat coneguda (Flotats), que va acabar cansant.
Recomanable sense dubte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario