Aquesta temporada, sembla bastant evident que hi hauran dos espectacles insignes, que son Agost i Incendis, després de la conclusió dels Miserables. Incendis. D'entrada accepto que soc reticent a funcions on la seva durada està per sobre de les dues hores, mes i quan es tracta d'una funció dramàtica. Penso que mantenir la tensió emocional amb un text especialment dur, més enllà de dues hores, es voler portar a l'espectador al límit de l'atenció i el interés.
En aquest cas, la proposta ens portava a 3h 15 minuts, que ja d'entrada dona respecte. Al final, va haver ressopo i van ser 3 hores 45 minuts.
La funció. Sota el meu criteri personal, pretendre que un text àrid, embolicat i dur com aquest, pugui mantenir l'atenció durant tres hores llargues de l'espectador es un supòsit agosarat. Certament el públic s'esforça en el intent, però a la funció, amb la seva durada inicial, li sobra una hora sense malmetre el contingut i el dramatisme del text.
Els actor. Especialment destacada es la feina de Clara Segura, que sargeix una creació convincent i profunda. El cas de Julio Manrique, sense desmereixer en vers a la Clara, si que dissona un xic, en especial en alguns quadres on surt la seva vesant més histriònica i excessiva. La resta del repartiment son merament d'acompanyament.
El text. La proposta que ens presenten porta a l'extrem les conseqüències de la guerra i de l'odi entre persones sovint d'una mateixa ètnia o país. Condensa tot el mal de la condició humana i situa en primer pla conceptes abstractes com l'odi, l'amor, la rencunia, el ressentiment, el perdó i l'oblit. Tots ells possibles protagonistes de tantes funcions teatrals com volguéssim representar.
Malgrat aquests aspectes menys lloables de l'obra que he expressat, sempre es lloable assistir a representacions que porten a l'escenari la feina de preparació que aquesta obra necessita.
